Grup impulsor inicial: David Casassas, Toni Comín, Quim Cornelles, Marc Correa, Albert Deusedes, Elvira Durán, David Escudé, Luca Gervasoni, Carlos Hornero, Òscar J. García, Sara Jaurrieta, Lluís Juberías, David Lizoain, Javi López, Sandro Maccarrone, Edgar Manjarín, Òscar Mateos, Ferran Pedret, Joan Ramon Riera, Carlos Rojo, José Manuel Rúa, Adriana Sabaté, Joan Sanchís, Albert Tomàs, Jordi Urgell.
www.inflexio.wordpress.com
CRIDA D’INFLEXIÓ
Què ens mou?
És fàcil percebre al nostre voltant la buidor, la grisor i el tedi per l’aparent manca d’alternatives a l’actual estat de coses. Moltes persones i molt diverses compartim aquesta percepció. Persones de diversos orígens i provinences, amb diferents adscripcions en el camp de les idees, amb diverses filiacions polítiques o sindicals, o cap en absolut, però amb un mateix anhel per la transformació i la justícia socials. Persones que compartim una inquietud pel moment i la situació actuals, així com una mateixa pulsió per la llibertat, la igualtat i la solidaritat, i que sentim la imperativitat i la urgència d’assolir transformacions estructurals profundes que ens encaminin a una societat d’homes i dones lliures i iguals, que decideixin junts i cooperin entre si pel progrés i el benestar comú, i per un desenvolupament sostenible. Compartim la convicció que les persones poden organitzar-se de forma més justa i millor, i ens sentim permanentment anhelants d’accelerar aquest futur.
Una crida al debat i l’acció
Creiem que és necessari establir un debat generós i sincer entre les persones que compartim aquests afanys. En la convicció que aquest ha d’ésser un debat que vagi més enllà de les afinitats i recorreguts vitals que conformen el bagatge de cadascuna de les persones que desitgin participar-hi, realitzem una doble crida: una crida al conjunt dels ciutadans i ciutadanes de l’esquerra política i social, als ciutadans i ciutadanes que senten el malestar de viure immersos en una situació de la qual ens volen fer creure que no hi ha sortides, a incorporar-se al debat; una crida, també, a prendre la iniciativa, a bastir un ampli moviment de persones que exigim el control del nostre futur col·lectiu.
No pretenen aquestes ratlles esdevenir un manifest fundacional a la recerca d’adhesions, perquè no són adhesions el que cerquem, sinó confluències. Volem discutir i generar espais per a l’anàlisi, per a la difusió i la generació d’idees, per a l’acció i l’exploració de camins pels quals pugui transitar aquest anhel transformador que compartim. Sense cap pretensió i amb tota la intenció, ens convoquem en una breu sèrie d’afirmacions, ara que afirmar quelcom és el primer acte revolucionari, per dir-nos — per dir-vos —, que no estem sols.
Recuperar la societat, recuperar la política
Afirmem la necessitat, front als atacs neoliberals contra tota idea de societat, front als intents per imposar-nos una tendència a la fragmentació, la disgregació i la individualització, front als esforços per destruir el comú, per fer-nos viure en precari, aïllar-nos, empetitir-nos i fer-nos sentir impotents, de revoltar-nos contra aquesta pretensió de fonamentar la dominació en la gestió de les nostres pors. Individualitzats d’aquesta manera no som individus, som fragments. I no estem sols, no estem soles. És radicalment falsa la ficció de l’ésser o la ment individual preexistent a la societat. Com a espècie, la humanitat és eminentment social, i, per tant, la política, entesa com la faceta en què cada persona es preocupa per la cosa pública, se’n forma una opinió, i hi intervé d’una o altra manera, ens és tan natural individualment com necessària per a organitzar la convivència en societat. La qüestió és, en aquest punt: quina política i per a organitzar quin tipus de societat?
La viabilitat de l’alternativa
Afirmem que és possible, desitjable, viable i urgent bastir una alternativa al sistema econòmic i social capitalista. Afirmem que ens podem dotar d’estratègies per a superar-lo. Mal els pesi als apologetes del final de la història i de les ideologies, pretendre que no és possible cap altra forma d’organització social i econòmica que l’actual és un insult a la raó, suposa un menysteniment de la intel·ligència humana i mostra poc coneixement de la història.
Afirmem que és possible, desitjable, viable i urgent pensar noves maneres de concebre i garantir la independència socioeconòmica de totes les persones, i per tant, la nostra llibertat i autonomia a l’hora de teixir interdependència, a l’hora de crear el món en què vivim.
Afirmem que és possible, desitjable, viable i urgent bastir un sistema alternatiu que empoderi les persones per evitar la dominació i l’explotació, que connecti les persones a través d’altres tipus de vincles i relacions de producció, i de relacions d’intercanvi lliures i regulades, on aquestes persones creïn aquestes relacions de producció per satisfer les seves necessitats reals, de forma autogestionada, i on les decisions d’inversió transcendents siguin objecte de control col·lectiu. Anomenem aquesta alternativa, viable i desitjable, democràcia econòmica
Una opció per la plena democràcia, una opció per la transformació social
Afirmem que cal rompre els mecanismes — siguin aquests més o menys subtils —, de dominació i d’explotació de les persones pel seus propis congèneres en què es basa el funcionament del capitalisme, i que cal acabar amb la depredació irracional del nostre entorn natural. La lògica d’explotació del capitalisme és intrínsecament injusta. El desenvolupament d’aquest sistema comporta necessàriament l’aparició de greus desequilibris i injustícies socials, i, fins i tot en el cas que a un sistema de mercat capitalista se li apliquin mesures socials de tipus corrector, les pròpies forces del capital tendeixen a fer aflorar i acréixer aquestes tensions socials. La manca d’una llibertat real és immanent a aquesta lògica capitalista.
Afirmem, per tant, que és necessari construir democràcies socials avançades, que concebem com el desenvolupament de la democràcia fins les seves darreres conseqüències politiques, socials i econòmiques. Allò que ha de caracteritzar aquesta concepció i aquesta pràctica de la democràcia, socialista en un sentit ampli, no és pas el fet de reconèixer iguals, sinó el fet de crear-los, proveint la seguretat material que garanteixi que tots esdevinguem ciutadans realment lliures.
Què fer?
Afirmem que no podem esperar canvis en la correlació de forces sense provocar-los, ni impulsar transformacions progressives sense una idea, per difusa que sigui, d’on volem arribar. Tenim la intenció declarada i manifesta de subvertir l’actual estat de coses, i a voltes la història necessita una empenta. La nostra utopia no respon a un model predefinit i tancat: nosaltres no pertanyem a cap tradició dogmàtica ni autoritària. A nosaltres no ens convenç la visió d’un socialisme construït des de dalt, per la gràcia d’una elit filantròpica i benintencionada, d’una dirigència revolucionària preclara i amatent, o d’un Estat benvolent i amable. La nostra utopia és més aviat una tendència, una direcció, i una manera de construir el nostre futur col·lectiu. És una tendència cap a la igualtat i la solidaritat, és transitar el camí de la llibertat, és un pensament emancipador lligat a un gest de determinació, és posar l’accent en la confiança en la capacitat de les persones per a alliberar-se per si mateixes de tota opressió o explotació.
Afirmem que cal combatre l’hegemonia actual del pensament conservador mitjançant tant l’elaboració teòrica d’un discurs alternatiu, com la seva plasmació en una cultura política d’esquerres amb elements que puguin compartir les persones progressistes amb independència de la seva filiació particular. Cal trobar la manera de bastir al voltant d’aquest projecte alternatiu la coalició de persones disposades a conformar un nou subjecte històric que sigui motor del canvi, i cal fer-ho col·lectivament, sense dirigismes i des de la base, per anar engruixint les files del canvi, aprenent en cada lluita a organitzar-nos millor.Etiquetes de comentaris: 4, Capitalisme, Catalunya, Front d'Esquerres, Socialisme
