A continuació podeu trobar la convocatòria del procés de constitució de les taules de convergència celebrada Madrid el dissabte 19 de febrer de 2011 amb unes 1.300 persones. Es pot seguir el procés i adherir-se al manifest a:
http://www.redconvergenciasocial.org/
Grup promotor: Almudena Grandes, Ariel Jerez, Armando Fernández Steinko, Begoña San José, Carlos Berzosa, Carlos Martínez, Carlos Ruíz, Diosdado Toledano, Enrique de Santiago, Francesc Matas, Francisco Fernández Buey, Gaspar Llamazares, Ignacio Ramonet, José Luis Sampedro, José Manuel Naredo, Juan Ramón Capella, Juan Torres López, Luis García Montero, Manolo Monereo, Marcos Roitman, Àngels Martínez Castells, Maria José Saura, Miguel Riera, Pablo Iglesias, Pascual Serrano, Pedro Montes, Rafael Pillado, Ramón Zallo, Ricardo García Zaldívar, Roberto Viciano, Rosa Cañadell, Rosa Regàs, Salce Elvira. Teodulfo Lagunero, Vicenç Navarro, Xosé Manuel Beiras.
CRIDA A LA CONVERGÈNCIA I L’ACCIÓ
CAL FER FRONT A L’ABÚS!
Les dones i homes que signem aquesta crida ho fem perquè creiem que és urgent despertar la consciència de l'opinió pública, és urgent que la ciutadania passi a l'acció.
Creiem imprescindible actuar com més aviat millor per frenar els abusos que s'estan cometent contra els treballadors i treballadores, contra els que ni tan sols han tingut l'oportunitat de ser-ho, com és el cas de milions de dones, contra els pensionistes o contra els petits i mitjans empresaris que també pateixen els abusos de la banca i de les grans empreses.
Signem aquesta crida per denunciar les amenaces que planen no només sobre l'economia, sinó sobre la democràcia (perquè cada vegada compta menys l'opinió del poble), sobre la justícia (perquè els financers mai paguen el mal que provoquen), sobre el medi ambient (perquè amb l'excusa de la crisi deixen d'aplicar les poques normes que el protegeixen i s'afavoreix les indústries que més el destrossen) i sobre el benestar de la majoria de la població (perquè s'està fent que la paguin els que no en tenen culpa i disposen de menys recursos).
I ho fem per promoure la convergència de tots els ciutadans i ciutadanes, siguin membres o no d'organitzacions polítiques, sindicals, socials, no governamentals o culturals per posar en marxa una resposta unitària que permeti enfrontar-se amb eficàcia a la manipulació informativa, a les retallades en els drets socials i al mal que tot això està produint al ja de per si feble Estat de Dret en què vivim.
Les forces polítiques que defensen les polítiques que s'apliquen, els governs que han decidit no enfrontar-se als poders financers i nombroses institucions nacionals i internacionals estan fent recaure el principal cost de la crisi sobre les seves víctimes, sobre la majoria de la població, les classes treballadores, els pensionistes i treballadors autònoms.
La seva única recepta per sortir de la crisi és la reducció dels seus ingressos, la retallada dels seus drets socials i laborals, el sacrifici de l'Estat del Benestar i l'estrangulació de petits i mitjans empresaris que no disposen dels mateixos recursos que les grans empreses per fer front a la crisi.
Gràcies a la seva enorme influència política i mediàtica extorsionen els governs elegits i aconsegueixen fer creure a la majoria de la gent que la seva versió de la crisi i les seves receptes són les úniques possibles per aconseguir sortir-ne.
Els governs de dretes, i també alguns de base social progressista com l'espanyol, estan capitulant davant aquests poders que ara anomenen "els mercats" però que en realitat són els interessos endogàmics dels propietaris de les grans empreses i entitats financeres. Han renunciat a ser expressió de la sobirania popular i desmobilitzen la ciutadania dient-li que no s’hi pot fer front.
També volem denunciar amb aquesta crida l'engany a la ciutadania perquè la veritat és que hi ha altres formes molt més realistes d'interpretar l'origen de la crisi, hi ha polítiques més eficaces per sortir-ne, polítiques que no en provocarien una altra de més gran en poc temps i que no farien pagar les seves conseqüències als que menys tenen.
Experts i expertes de tot el món i la pròpia Assemblea General de les Nacions Unides demostren que aquestes alternatives existeixen i que serien viables si els governs decidissin posar-les en marxa.
El que està passant és una immoralitat flagrant i contrària als principis més elementals de la democràcia i de la justícia social. Però si es vol evitar no es pot fer front a aquesta situació amb el silenci, amb la desunió entre les persones que se senten compromeses amb la justícia social i amb la dignitat de tots els éssers humans. No és possible fer front a aquesta situació sense un consens ampli, coordinat i sense exclusions entre els que s'hi oposen i pateixen les conseqüències.
Per això fem aquesta crida urgent a totes les persones, organitzacions, moviments i grups compromesos amb la justícia, la democràcia i la transformació social, a tots aquells i aquelles víctimes d'aquesta situació perquè convergeixin en un espai unitari de lluita i de denúncia al voltant del programa inicial de mínims. Aquest programa és un començament i podrà ser desenvolupat en els propers mesos. Proposem el següent:
a)Immediata elaboració i dotació pressupostària d'un pla d'urgència per la igualtat com a base de lluita contra la crisi i basat en la lluita contra l'exclusió, l'atur, la pobresa extrema i la violència de gènere. En concret, immediata posada en marxa de normes ja aprovades i no aplicades i altres de nova creació per garantir la plena integració de les dones en l'ocupació de qualitat i en la societat, així com la dels homes en l'àmbit de l'espai privat: permisos per naixement i adopció iguals i intransferibles per a ambdós progenitors; universalització del dret a l'educació infantil pública i assequible des dels zero anys, implantació general de la setmana laboral de 35 hores i racionalització d'horaris, prestacions especials per a les famílies monoparentals; eliminació de les barreres per a l'accés al crèdit de les dones i supressió de tots els incentius per a la permanència de les dones a la llar o en l'economia submergida (declaració conjunta en l'IRPF, incentius a temps parcial, excedències no pagades, prestació per cuidadores en l'entorn familiar, pensió de viduïtat vitalícia, etc ...).
b) Immediata posada en marxa de mesures per evitar que centenars de milers de famílies perdin definitivament els seus habitatges, es quedin sense serveis bàsics de llum o d'aigua o siguin desallotjades per les entitats financeres que han provocat la crisi. Revisió de les operacions abusives comeses per la banca en els últims anys i indemnització als clients pels danys i pèrdues ocasionades.
c)Posada en marxa d'un pla de finançament urgent i extraordinària de treballadores i treballadors autònoms i de petites i mitjanes empreses per garantir recursos suficients que els permetin seguir desenvolupant la seva activitat i tornin a crear ocupació. Per això és imprescindible la paralització o derogació de tots els projectes o mesures adoptades per lliurar les caixes d'estalvis al capital bancari privat; nacionalitzar els bancs i caixes d'estalvis que no compleixin amb la funció de finançar l'activitat productiva, així com la creació d'una banca pública de nou tipus sotmesa a principis ètics i de servei públic.
d) Anul·lació de les reformes empreses per debilitar el sistema públic de pensions i obertura d'una negociació sobre el futur del sistema que no posi sobre la taula les retallades en la despesa sinó estratègies per augmentar els ingressos del sistema de la seguretat social mitjançant la creació d’ocupació i especialment del femení, l'increment de la productivitat i, sobretot, mitjançant la recuperació del pes que han perdut els salaris en la renda nacional en els darrers quinze anys.
e) Posada en marxa d'una reforma fiscal basada en la tributació sobre les grans fortunes i patrimonis, sobre els beneficis dels bancs, de les grans empreses, i sobre les transaccions financeres especulatives.
f) Adopció d'un pla urgent contra l'economia submergida, contra el frau i l'evasió fiscal, així com la prohibició immediata de l'activitat dels bancs i caixes d'estalvis espanyols en paradisos fiscals.
g) Renegociació del pagament del deute públic generada per la crisi bancària primant els interessos generals de l'Estat i de la societat.
h) Impuls immediat dels programes de despesa social imprescindibles per aconseguir que es reactivi l'economia espanyola equiparant tot el territori nacional a la mitjana europea en educació, sanitat, pensions, serveis de dependència i igualtat. Posada en marxa d'un pla d'austeritat orientat a la reducció de despeses supèrflues en l'administració que no són precisament, com afirmen la dreta i els grans grups empresarials, els que minven l'autogovern, la defensa dels treballadors i treballadores o el funcionament de les institucions en les quals es basa la democràcia moderna.
i) Elaboració d'un pla de reconversió de les indústries i serveis amb alt impacte ambiental en la societat espanyola amb la perspectiva de reduir-lo i garantint una transició justa cap a un nou model productiu per mitjà de polítiques de repartiment d'ocupació.
j) Rebuig clar del govern de les actuacions antidemocràtiques de la burocràcia europea, de la seva connivència amb els interessos financers i dels seus continus atacs contra la sobirania dels estats i dels pobles. Exigència d'un major pes del Parlament europeu en la presa de decisions, d'un funcionament veritablement democràtic de les institucions europees i la supeditació del Banc Central Europeu als objectius de creació d'ocupació i benestar a Europa.
Però amb els bons arguments no n'hi ha prou, cal posar els mitjans per difondre'ls i perquè es transformin en actes. Per això, per crear un nou estat d'opinió en tot el país i poder passar a l'acció de forma efectiva i coordinada, també fem una crida a la ciutadania perquè s'agrupi i organitzi sobre bases unitàries.
Per això cridem a la creació immediata de Taules de Convergència Ciutadana en tots els barris, en tots els pobles i localitats i en tots els centres de treball. Aquestes taules tenen tres objectius. El primer és que els ciutadans de bona voluntat s’asseguin a deliberar des de la pluralitat, pacíficament i democràtica, siguin o no membres de partits, de sindicats o de qualsevol altra organització, que arribin a acords i consensuïn postures i arguments eradicant el sectarisme.
El segon objectiu és informar la resta de la ciutadania sobre la veritable naturalesa de la crisi, desemmascarar els seus veritables culpables i difondre les propostes alternatives. El tercer objectiu és impulsar accions conjuntes per exigir als poders públics locals, autonòmics i estatals solucions justes i democràtiques a la situació creada, solucions que no estiguin basades, com està passant, en la retallada de drets i recursos dels febles, sinó en els principis elementals de responsabilitat, d'equitat, d'igualtat i de respecte als drets humans.
La iniciativa de convergència unitària i democràtica a la qual anomenem no pretén imitar les iniciatives de partits i organitzacions polítiques, culturals i sindicals contra el neoliberalisme que ja estan en marxa. Tot el contrari. Vol potenciar-les i fer-les més eficaces posant en comú, fomentant la comunicació entre totes elles, generant un clima per a l'enteniment, per a la discussió constructiva i per a les iniciatives conjuntes.
Per posar tot això en marxa, per divulgar la nostra invitació a l'acció i per organitzar-la, convoquem tota la ciutadania a una trobada estatal el proper dia 19 de febrer del 2011 a partir de les 11 hores a l'Auditori Marcelino Camacho de CCOO de Madrid, situat al carrer Lope de Vega número 40, i invitem els que estiguin d'acord amb els nostres propòsits i comparteixin el nostre compromís a subscriure aquesta crida a l'espai de la xarxa que figura a continuació, espai en el qual anirem informant sobre el desenvolupament de la iniciativa.
Etiquetes de comentaris: 4, Espanya, Front d'Esquerres
