Avís important

L’1 de novembre de 2014, el Partit dels i les Comunistes de Catalunya va acordar la seva dissolució com a partit polític i la cessió de tot el seu capital humà, polític i material a una nova organització unitària: Comunistes de Catalunya.

Com a conseqüència d'aquest fet, aquesta pàgina web ja no s'actualitza. Podeu seguir l'activitat dels i les comunistes a la pàgina web de Comunistes.cat.


Hem trigat més del que ens proposàvem en poder treure aquest número de Realitat i us presentem aquest número doble. Moltes, moltíssimes coses han passat al país, però podem posar tres dates que ens poden servir per situar-nos: el 10 de juliol i la resposta ciutadana a la retallada de l’Estatut pel Tribunal Constitucional, el 29 de setembre i la mobilització liderada pels sindicats de classe contra el viratge polític del govern, el pla d’ajust i austeritat, i la reforma laboral contra els drets dels treballadors i treballadores, i, finalment, el 28 de novembre, on l’expressió política més clara de la burgesia catalana, CiU, ha recuperat el govern de la Generalitat posant fi a un septeni progressista on s’ha assajat per primer cop des de temps de la República una aliança unitària d’esquerres on el catalanisme popular va ser, tal com un element central.

El 1999 el Partit dels i les comunistes de Catalunya, fidel a la tradició dels comunistes a Catalunya i en un moment de desgast del projecte pujolista, va llançar una conferència sobre el fet nacional, entenent que la recuperació de la tradició del catalanisme popular que posa al centre els ciutadans i ciutadanes, el benestar, la democràcia i la llibertat era alhora un punt de trobada de les esquerres polítiques per a una construcció de Catalunya des d’altres valors i amb altres prioritats, dirigida per les classes populars. La concreció va arribar el desembre de 2003 amb el Govern Catalanista i d’Esquerres. Més enllà dels matissos i desencontres, les polítiques socials i l’avenç en l’autogovern han estat dos acords centrals del projecte de govern d’esquerres i són el patrimoni que deixa al nostre poble i que cal defensar.

Segurament l’hegemonia de la dreta nacionalista i per tant la seva resistència i el seu influx en la direcció del país era molt més forta del que vam preveure i segurament no hem estat capaços d’assentar socialmen una hegemonia d’esquerres i del catalanisme popular. Ara, la dreta no només ha recuperat el govern, sinó que ha fet un treball de recomposició a la societat civil i d’actualització de la seva hegemonia.

Aquests documents de la Conferència sobre el fet nacional del PCC que publiquem són un punt de partida interessant per a la discussió i el treball polític. Perquè, la necessària recomposició de les classes populars i les esquerres polítiques, que en són l’expressió, no hauria de fer-se sense tenir en compte aquest element central per bastir un projecte alternatiu que arrabassi la direcció del país a la burgesia: l’actualitat de la unitat de les esquerres i el catalanisme popular. Altre debat és com i on es concreta avui això, com actualitzem un projecte d’aquestes característiques en una nova situació i analitzem críticament l’experiència per aprendre i construir, com fem que la classe treballadora jugui un paper més central i dirigent, com generem les bases d‘una hegemonia duradora.

Etiquetes de comentaris: