Avís important

L’1 de novembre de 2014, el Partit dels i les Comunistes de Catalunya va acordar la seva dissolució com a partit polític i la cessió de tot el seu capital humà, polític i material a una nova organització unitària: Comunistes de Catalunya.

Com a conseqüència d'aquest fet, aquesta pàgina web ja no s'actualitza. Podeu seguir l'activitat dels i les comunistes a la pàgina web de Comunistes.cat.


DescriptionAquest és el segon d’un conjunt de 5 articles sobre l’impacte del desenvolupament de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació sobre la clsse treballadora. Aquest treball pretén analitzar el desenvolupament de les xarxes de telecomunicacions produïda paral.lelament al procés privatitzador i l’ofensiva neoliberal.

Xarxes de comunicacions: lliures o propietàries?

La madre del decoro, la savia de la libertad, el mantenimiento de la República y el remedio de sus males es, sobre todo lo demás, la propagación de la cultura.

José Martí



Des del punt de vista estructural, la xarxa telefònica de comunicacions constitueix l'altre element imprescindible per al desenvolupament de les TIC. Internet en si mateix no és cap altra cosa que el conjunt de computadores comunicades entre elles a través de la xarxa de telefonia.

El desplegament de les xarxes telefòniques pot dividir-se en dues grans etapes. Durant tot el segle XX, des de la invenció de la telefonia per cable terrestre, la iniciativa de la seva implantació va venir de la mà dels Estats que la contemplaven com a un aspecte estratègic de les seves comunicacions. La inversió estatal va portar-se a terme en la majoria dels casos a través de Companyies Públiques de caràcter Nacional. A finals del segle XX, els avenços en telefonia sense cables van requerir de noves inversions en infraestructures i, aquest cop, el procés es va portar a terme segons l'estricte model liberal. Des de la dècada dels 80 i durant tots els anys 90, els Estats van privatitzar les companyies públiques de telefonia: la gestió de la xarxa terrestre va quedar en mans de grans societats anònimes. Així van néixer les operadores privades de telefonia, també conegudes com a ISP (Proveïdores de Serveis d’Internet). Aquest procés es va portar a terme de manera molt irregular i en moltes ocasions les concessions es van fer segons criteris polítics, no estrictament econòmics.

La doctrina liberal utilitzada per justificar la privatització de la telefonia va ser la recorrent invocació a la lliure competència com a factor determinant per a la reducció de costos. No obstant això, la privatització de les telecomunicacions ha suposat un veritable desastre econòmic: s'han encarit els serveis, les corporacions han desatès les inversions necessàries en infraestructures, no hi ha hagut cap planificació a llarg termini i l'única estratègia ha estat l'obtenció de beneficis ràpids gràcies a la minimització de tots els costos.

Així mateix, el desplegament de la xarxa telefònica per radiofreqüències, la telefonia mòbil, de mans de les operadores privades no pot considerar-se en cap cas com a modèlic. L'ús de tecnologies obsoletes en el seu moment d'implantació ha estat una constant de tot aquest procés. A excepció del Japó, cada nova generació de telefonia mòbil s'ha dut a terme amb tecnologies que ja estaven totalment superades, com el GSM, el GPRS o el 3G. Aquesta implementació per fases respon únicament a la voluntat de les corporacions d'obtenir qualsevol benefici possible del procés de modernització de la xarxa, obligant els consumidors a renovar constantment els seus aparells tecnològics per poder gaudir de les noves prestacions que són publicitades.

Paral·lelament, els avenços tecnològics i la popularització de les TIC van permetre a universitats públiques i particulars voluntariosos desenvolupar projectes de telecomunicació que requerien d’una mínima inversió econòmica. Exemples d'aquestes tecnologies populars són el WI-FI i la telefonia de veu IP. El desenvolupament d'aquestes infraestructures no comercials de telecomunicacions ha suposat un seriós problema per a les corporacions que hi lluiten en contra aferrissadament per tots els mitjans, exercint la seva influència com a lobbie sobre els governs i contaminant el debat a través dels mitjans de comunicació.

El WI-FI és una popular tecnologia de molt baix cost que utilitza l'espectre lliure de radiofreqüències que fan servir els radioaficionats per transmetre dades entre computadores. Es tracta d'una tecnologia desenvolupada principalment per no professionals però tan eficaç que el mercat de computadores ha acabat per adoptar-la: actualment, pràcticament totes les computadores venen equipades de sèrie amb un port WI-FI, especialment les portàtils. L'ús generalitzat d'aquest sistema de comunicacions suposa una important amenaça per als interessos de les operadores privades de telefonia. A través del WI-FI, centenars d'usuaris i usuàries poden compartir una única connexió a Internet, amb l'estalvi econòmic obvi que això suposa. De fet, gràcies al WI-FI seria possible una Internet totalment oberta que no depengués en absolut de la xarxa de telefonia, especialment en els nuclis urbans. Les limitacions de les actuals antenes són fàcilment superables a través de repetidors i amplificadors que no requereixen de grans inversions. També seria possible estendre la xarxa a través de Wi-Max, una versió optimitzada de la tecnologia Wi-Fi per aconseguir major velocitat i cobertura. A iniciativa d'empreses com Google i una sèrie d'Ajuntaments de tot el món s'han portat a terme experiències d'implantació de xarxes WI-Fi a molts nuclis urbans, amb l'objectiu de proporcionar Internet gratuït a la ciutadania. Barcelona ha estat capdavantera a l’Estat Espanyol en aquest sentit, amb un desplegament del WI-FI que va ser aturat per una demanda de les operadores per competència deslleial davant del mercat de valors. Totes aquestes iniciatives han quedat aturades per la pressió de les operadores privades de telefonia que veuen en això, lògicament, una seriosa amenaça al seu model de negoci.

Per la seva banda, la telefonia IP és una tecnologia que permet la transmissió de veu digitalitzada a través del protocol IP que usa Internet. La coneguda com a VoIP, de Voice IP, fa possible l'establiment de converses de veu, i també de videoconferències, a través de la xarxa, de manera diferent a la telefonia analògica. Es tracta bàsicament d'un programari que transforma la veu o la senyal d'imatge en dades binàries, les transmet a través d'Internet emprant el protocol IP i les subministra altre cop recombinades com a senyal audiovisual al receptor. El desenvolupament d'aquest enginyós programari respon a la necessitat dels usuaris i les usuàries d'Internet d'esquivar els abusos tarifaris de les operadores privades de telefonia. L'existència de plans tarifaris que no responen a cap lògica, el cobrament per separat de serveis que se sustenten sobre una mateixa infraestructura, com la telefonia analògica, la banda ampla i la televisió per satèl·lit, han despertat la capacitat creativa de la societat civil. La tecnologia VoIP es basa en estàndards oberts i ha estat promoguda per organitzacions socials i, fins i tot, per grans empreses tecnològiques com Google, Apple o Skype, amb interessos econòmics molt diferents dels que tenen les operadores.

Del que s’ha esmentat anteriorment sobre les tecnologies WI-FI i VoIP se’n desprenen reflexions molt interessants. En primer lloc, la combinació d'ambdues tecnologies fa temps que hauria pogut abaratir els costos de les telecomunicacions, fins al punt que s'hauria pogut subministrar connexió de banda ampla, telefonia i videoconferència de manera gratuïta a tota la població. En segon lloc, si això no s'ha fet ha estat per la pressió exercida, sobre els governs i els/les consumidors/es, per les operadores privades de telecomunicacions, poderoses corporacions financeres, constituïdes com a grups d'interessos i lobbies d'influència. En tercer lloc, aquesta realitat explica, de manera molt gràfica, l'absurditat del mode de producció capitalista i la capacitat d'innovació tecnològica de la societat civil organitzada per un interès comú. Finalment, tot això demostra que només des de l'empresa pública, la iniciativa nacional i la implicació de la classe treballadora es poden portar a terme amb veritable èxit infraestructures de gran envergadura que persegueixin el bé comú i el progrés social.

En aquest context les mateixes operadores de telefonia són conscients de la seva vulnerabilitat i intenten desplegar estratègies de supervivència enfocant-se a altres sectors econòmics al voltant d'Internet. En aquest sentit cal que siguin enteses les operacions de Vodafone i Telefonica a nivell internacional reclamant a empreses com Google o Yahoo el pagament de taxes pel suposat ús de les seves xarxes. Aquesta operació és una cortina de fum rere la qual s'intenta amagar un atac obert al que es considera el problema de fons: la xarxa d'Internet tal com ha estat concebuda.

Etiquetes de comentaris: , ,