Avís important

L’1 de novembre de 2014, el Partit dels i les Comunistes de Catalunya va acordar la seva dissolució com a partit polític i la cessió de tot el seu capital humà, polític i material a una nova organització unitària: Comunistes de Catalunya.

Com a conseqüència d'aquest fet, aquesta pàgina web ja no s'actualitza. Podeu seguir l'activitat dels i les comunistes a la pàgina web de Comunistes.cat.


El Programari: Lliure o Propietari?Aquest és el primer d’un conjunt de 5 articles sobre l’impacte del desenvolupament de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació sobre la classe treballadora. Aquest treball pretén assentar les bases per a un debat rigorós sobre les implicacions de la Propietat Intel·lectual en la societat de la informació.

El desenvolupament de les conegudes com a tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC), des de les darreres dècades del segle XX, se'ns presenta sovint com una revolució tecnològica equiparable al descobriment del foc o la invenció de la roda, que de manera inevitable ha de transformar les actuals societats des d'una perspectiva progressista cap la Utopia. Aquest optimisme tecnològic dominant estén una visió acrítica de la realitat que deixa de banda les profundes i greus conseqüències que aquest vertiginós desenvolupament de la tecnologia té en tots els aspectes de la societat i de les nostres vides quotidianes i, sobretot, obvia de manera interessada factors determinants d'aquest procés com són: qui l'impulsa, cap a on i amb quina finalitat. Pretenem establir els elements fonamentals per abordar de manera crítica les conseqüències socials dels avenços de les TIC i assentar les bases per a un debat polític rigorós.

De fet, una mirada retrospectiva assenyada de la història dels darrers segles ens demostra ràpidament que el que se'ns descriu com una revolució sobtada és en realitat una evolució natural de les estructures socials i els coneixements tecnològics de l'edat moderna, el destí lògic de la Revolució Industrial, fruit de la inèrcia liberal imperant. En qualsevol dels múltiples aspectes que analitzem l'actual transformació tecnològica i els seus orígens ens haurem de referir, com a mínim, als inicis de la modernitat. És la invenció de la màquina per la burgesia capitalista i la industrialització de la producció el que ha fet possible aquest desplegament tecnològic.

En aquest sentit, cal assenyalar que ja des dels seus inicis, la revolució tecnològica promoguda pel capitalisme ha despertat sempre resistències entre la classe treballadora, segurament perquè mai s'ha portat a terme a la recerca dels seus interessos. La introducció de les primeres màquines va deixar sense feina milers d'obreres i obrers que van ser reemplaçats per eines dotades d'una rudimentària intel·ligència mecànica. La primera resistència organitzada de la classe treballadora a aquest procés va trigar en arribar: el Ludisme propugnava la destrucció de les màquines que eren percebudes gairebé com a diabòliques. Els obrers llençaven els seus esclops de fusta (els sabots) als engranatges per inutilitzar-les i així va néixer el sabotatge.

Mica en mica, la classe treballadora va prendre consciència que les màquines no eren l'enemic a combatre sinó que només eren eines i que calia organitzar-se de manera col·lectiva per a impedir que aquestes eines estiguessin sotmeses als interessos d'unes minories. Entre els primers socialistes, els anomenats Utòpics, va destacar un jove revolucionari, Proudhon, amb una senzilla consigna: "Què és la propietat? La propietat és un robatori!". Veurem aviat com aquesta consigna tant antiga, no només segueix vigent en l'actualitat, sinó que adquireix una nova dimensió amb l'explosió de les TIC. Anys més tard, l'aportació al socialisme de la visió científica de Marx i Engels va acabar de centrar la lluita de la classe treballadora en el control dels mitjans de producció de la riquesa. El progrés tecnològic va deixar de ser percebut com contrari per si mateix als interessos de la classe treballadora i assumit molt encertadament per la immensa majoria com a positiu per al progrés social. És en aquesta perspectiva que es comprèn que un debat actual sobre les TIC no es pot centrar en l'ètica de la tecnologia sinó en la política del seu ús.

El progrés tecnològic és indestriable de la resta de processos econòmics, socials i culturals de la història, és influenciat pel conjunt de la societat i la influencia al mateix temps recíprocament, de manera que no pot ser analitzat sense una àmplia perspectiva històrica, ni descontextualitzat de la resta d'interessos polítics amb els es que es conjuga.

La relació del progrés tecnològic amb les lluites polítiques s'ha anat fent cada cop més estreta amb el pas del temps, sobretot per la influència dels nous sistemes industrials de distribució de la informació que han anat evolucionant des de la invenció de la impremta de Gutenberg. A principis del segle XX, Lenin afirmà que la lluita d'interessos entre la classe capitalista i la classe treballadora pel control dels mitjans de producció és en essència una lluita ideològica que es porta a terme cada dia més intensament a través de la propaganda i els mitjans de comunicació. Els plantejaments de Lenin han deixat una profunda petjada en la tradició socialista, totes les revolucions socials des de la Revolució Soviètica han tingut en consideració la importància central de la lluita ideològica en la lluita política. Aquesta és una relació de cabdal importància per a entendre l'actual explosió de les TIC en el marc de l'estratègia liberal: la interconnexió directa entre el desenvolupament dels mitjans de producció i el dels mitjans de comunicació.

Els ideòlegs del nazisme van comprendre molt bé la importància dels mitjans de comunicació massius. A ells devem dos dels invents tecnològics més importants de l'era actual: la televisió i la computació. En efecte, les tecnologies de computació, tal com avui les coneixem, van rebre un important impuls durant la Segona Guerra Mundial arran de la col·laboració de l'empresa nord-americana IBM amb el Tercer Reich, en diversos àmbits, entre els que destaquen, el control de milions de víctimes dels camps d'extermini. Al final de la guerra, en el marc de la Guerra Freda i la política de blocs, el desenvolupament de les TIC es va convertir en una prioritat per a la intel·lectualitat tècnica liberal i les classes poderoses del bloc occidental/capitalista. El progrés tecnològic, especialment en computació i comunicacions, es va convertir en una mena de prova irrefutable de la superioritat del sistema capitalista sobre qualsevol alternativa i en el principal impulsor simbòlic de la filosofia consumista liberal. La idea subjacent al discurs liberal és que el progrés tecnològic és inherent al sistema capitalista de producció i que aquest desenvolupament constant arreglarà tots els mals del món, aportarà solucions tecnològiques als problemes socials i farà innecessària la política tal com avui la comprenem. Aquest és també el punt de connexió ideològic entre el liberalisme econòmic i el posmodernisme cultural. És obvi, però, que es tracta d'un argument fal·laç perquè el formidable desenvolupament tecnològic dels darrers 50 anys no ha eliminat o minvat les profundes desigualtats socials, la injustícia, la manca de llibertats i drets a cap lloc del món, tot al contrari: ha accentuat les diferències, ha agreujat les injustícies, ha retallat llibertats i drets de manera global.

Les formes del progrés tecnològic actual evidencien que es porta a terme com un autèntic projecte de classe de les oligarquies financeres internacionals. És un projecte que es desenvolupa de manera desordenada en funció, en part, dels capricis dels mercats financers i la irracionalitat d'un sistema basat en el lucre monetari. Però, no obstant això, no es tracta en cap cas del resultat casual d'un conjunt divergent d'interessos individuals, sinó que respon a una minuciosa planificació estratègica que té en consideració les contingències imprevisibles de la història.

Des del punt de vista de la classe treballadora, la generalització de les TIC en els sistemes de producció i administració ha tingut conseqüències paradoxals en el treball. D'una banda ha tornat innecessàries moltes tasques manuals que han estat mecanitzades i ha requerit una població activa amb una major qualificació tècnica: això ha contribuït a elevar la formació tècnica del conjunt de la societat. Però d'altra banda, el desenvolupament de les TIC ha comportat la mecanització de molts treballs intel·lectuals, de manera que en una sola generació la major part de la classe treballadora ha vist substituïda la feina mecànica a la cadena industrial, per la feina mecànica a la cadena informàtica.

El desplegament de les TIC ha despertat, a més a més, nous moviments de resistència sectorials en àmbits tècnics molt diversos. Es tracta de moviments de resistència polítics de la classe treballadora qualificada a aspectes concrets molt negatius de determinades polítiques relacionades amb les TIC. Parlem del moviment pel Programari Lliure sorgit contra els abusos dels Programaris Propietaris que imposen les Corporacions i les Institucions. Parlem del Moviment per la Neutralitat de la Xarxa nascut contra les pràctiques de les operadores privades de telefonia de limitar l'accés a determinats serveis. Parlem de l'heterogeni moviment Copyleft contra els abusos de les Corporacions, el Copyright i la connivència dels legisladors en matèria de Propietat Intel·lectual. Parlem del moviment contra els Transgènics i les patents biològiques. Parlem també del moviment per una Salut Pública contra els abusos de les patents farmacèutiques i la privatització de la sanitat. Parlem del moviment de les Xarxes Ciutadanes per un ús d'Internet que aprofundeixi en fórmules de democràcia participativa. Parlem sempre de política, no es tracta de simples qüestions tècniques. En tots els casos estem parlant de conflictes de classe derivats del desenvolupament de les TIC i que tenen per camp de batalla la Propietat Intel·lectual. Estem parlant de propietat, al cap i a la fi, dels mitjans de producció de la riquesa en una societat on la informació s'ha convertit en mercaderia.


El programari: lliure o propietari?


Que les empreses tinguin especial influència en la política significa que la democràcia està malalta. El propòsit de la democràcia és assegurar-se que els rics no tenen una influència proporcional a la seva riquesa. I si tenen més influència que tu o que jo, això significa que la democràcia està fallant. Les lleis que obtenen d'aquesta forma no tenen autoritat moral, només la capacitat de fer mal.

Richard Stallman



Fins a la dècada dels 90 del segle XX, els esforços en desenvolupament de les TIC van estar centrats en el camp del maquinari (hardware). Els principals agents d'aquest desenvolupament van ser el MIT i l'empresa IBM. A la seva ombra van desenvolupar-se altres projectes empresarials d'envergadura menor però igualment importants, com Apple, Microsoft, Intel i un llarg etcètera. Cal destacar que la implicació dels governs dels EUA en aquest desenvolupament va ser fonamental, tant a través del mateix MIT com del proteccionisme exercit sobre aquestes empreses de manera estratègica.

Actualment, assolits uns mínims admissibles de rendiment en el maquinari, el programari (software) s'ha convertit en la principal prioritat de les empreses de tecnologia.

Des de la dècada dels 60, el MIT, en col·laboració amb l'empresa AT & Bell havien creat UNIX, el primer sistema operatiu multi tasca i multi usuari. Sobre aquella base van començar a desenvolupar-se diferents versions del SO UNIX, algunes comercials i altres d’iniciativa pública. UNIX era una base perfecta per al desenvolupament de tota mena de software, tal com ha demostrat l'empresa Apple amb el seu MAC OS X.

No obstant això, la major part de les computadores del món executen un programari de l'empresa Microsoft, el popular Windows. A mitjans dels 80, els acords comercials de IBM amb Microsoft van permetre l'execució de tàctiques monopolístiques que possibilitaren a Bill Gates comercialitzar Windows sense donar oportunitat a la lliure competència, instal·lat de sèrie en el maquinari de les principals empreses acobladores. El 1987, Microsoft publica Windows 3.0, la versió que popularitzà la informàtica domèstica als països occidentals.

Les empreses de programari, amb Microsoft al capdavant, han emprat totes les eines a l'abast per protegir la propietat intel·lectual dels seus programes informàtics, amb l'objectiu d'impedir l'accés al codi font dels seus programes i dificultar a la competència desenvolupar productes similars, no lliurant el codi font de l'aplicació i utilitzant mecanismes legals de defensa de la propietat intel·lectual com ara el Copyright o les patents de programari. A aquest programari se l'anomena programari propietari, en contraposició al codi obert o programari lliure.

Durant els 80, Richard Stallman, hacker, ideòleg i activista del moviment Open Source, desenvolupa el projecte GNU, basat en UNIX, un conjunt de llibreries de software per a aquest sistema operatiu. El 1985 participa en la creació de la Free Software Foundation, en defensa del Copyleft. El 1991, l'enginyer finlandès Linus Torvalds crea GNU/Linux, un nucli similar a UNIX a partir de la versió GNU d'Stallman. En ser de codi obert, GNU/Linux permet que qualsevol programador pugui modificar el codi del sistema per millorar-lo o adaptar-lo a les seves necessitats. Comencen a organitzar-se comunitats de desenvolupament de GNU/Linux que donaran lloc a diferents distribucions del sistema operatiu.

Programari lliure o software lliure es refereix al programari que es pot distribuir, utilitzar i modificar lliurement. En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats definides per la Free Software Foundation:

- La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0)
- La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1)
- L'accés al codi font és un requisit
- La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2)
- La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font és un requisit.

Entre els desenvolupadors de programari lliure podem diferenciar clarament tres grups:

- Projectes promoguts per empreses, com Sun Microsystems, la fundació Mozilla o Ximian
- Projectes promoguts des d'universitats, algunes vegades amb finançament d'empreses o del govern. Un dels més representatius és la família de sistemes operatius BSD, concretament NetBSD i FreeBSD desenvolupats a la Universitat de Berkeley, a Califòrnia
- Projectes promoguts per voluntaris, com, per exemple, Debian, GNU o Abiword, que són desenvolupats per voluntaris de tot el món. La motivació principal dels col·laboradors d'aquest tipus de projectes és pensar que el programari lliure és un bé comú

Les implicacions polítiques del debat sobre el programari lliure o propietari són molt més serioses del que sovint es planteja.

Des d'un punt de vista econòmic, tal com demostren tota mena d'estudis recents, l'ús de programari propietari i llicències d'ús tan restrictives actua de fre en les inversions en investigació i recerca tecnològica. El software propietari encareix de manera alarmant la prestació de tota mena de serveis i l'obtenció de tota mena de recursos, afegeix traves burocràtiques al comerç i el desenvolupament, contribueix a dificultar l'accés a les TIC a les classes més pobres i representa una sobrecàrrega injustificada de costos econòmics, tant a les administracions públiques, com a les empreses privades, i també als usuaris i usuàries privats.

De manera més concreta, l’extensió del programari propietari de Microsoft representa també una amenaça a la seguretat de la informació a tots els nivells. La pèssima enginyeria de Windows el converteix en l'únic sistema operatiu vulnerable a la definició estricta d'un virus informàtic: la que no sol·licita de cap intervenció de l'usuari per a permetre que el control del maquinari quedi a disposició de l'atacant. Ni els sistemes operatius basats en UNIX ni els que es basen en GNU/Linux són vulnerables a tal nivell. El fet que Windows estigui instal·lat en la major part de les computadores del planeta constitueix un risc per a la seguretat de la informació, fet que resulta realment preocupant quan ens referim a la informació que gestionen les administracions públiques.

Microsoft és una poderosa corporació amb ramificacions d'interessos en molts sectors productius que s'ha imposat a la pràctica com un monopoli. La major part de les computadores del món depenen del seu programari, té una influència desmesurada sobre tots els sectors de la societat, és una part imprescindible de la comunicació de tota la informació que circula,i, com a empresa privada, no està subjecte a cap control democràtic efectiu. Les polítiques de Microsoft per a impedir l'acord d'uns estàndards internacionals de formats d'arxiu digital i imposar els seus formats privats de pagament han estat agressives i han dificultat el desenvolupament d'Internet.

Un cas diferent en el món dels sistemes operatius és el que constitueix la Corporació Apple com a empresa líder de la indústria tecnològica en matèria d'innovació i recerca en l'àmbit del programari i les interfícies de comunicació amb l'usuari. Amb un programari basat en UNIX, Apple té un mercat reduït però molt sòlid, amb productes dirigits a les elits econòmiques i les avantguardes professionals que és de referència per a comprendre l'evolució immediata de les TIC. Malgrat treballar en bona mesura amb codi obert i ser, amb Google, una de les principals empreses defensores dels estàndards oberts en els formats d'arxiu, Apple és també una Corporació privada que comercialitza un sistema propietari tancat i molt restrictiu, ja que el seu programari només pot executar-se legalment a les seves computadores.

En resum, l'única alternativa real en programari lliure als problemes que origina el programari propietari és GNU/Linux. L'ús de programari lliure és una qüestió política. L'ús de GNU/Linux com a Sistema Operatiu, en qualsevol de les seves distribucions, és una qüestió estratègica. Ho és tant a nivell individual com a nivell col·lectiu. Ho és des d'un punt de vista ètic, humanista i solidari, per a garantir la seguretat de la informació i la llibertat d'ús de la tecnologia, la Neutralitat Tecnològica, per a afavorir l'accés a les TIC dels més febles i per a permetre el progrés social. L'expressió Neutralitat Tecnològica s'utilitza preferentment per descriure l'actitud que s'espera per part de les Administracions Públiques en relació amb els seus proveïdors, sobretot tractant-se de proveïdors de béns i serveis informàtics. La Neutralitat Tecnològica és en definitiva la vindicació fonamental que exigeix que l'administració pública aposti de manera activa pel programari lliure, els estàndards oberts com a única garantia de la transparència que li és exigible.

Malgrat tot, les computadores són només una petita part de les TIC, un engranatge fonamental, però no l'únic, de l'actual fase de desenvolupament tecnològic del capitalisme.


En el proper article analitzarem l’altre element imprescindible d’aquest desplegament tècnic: les Xarxes de Telecomunicacions.

Etiquetes de comentaris: , , , ,